Monòleg Pujol (estat rebel)

Vine Artur, com que vas perdre les eleccions t’explicaré la meva vida perquè aprenguis del mestre.

Per ser un bon president, primer t’han d’haver tancat a la presó per rebel. Qui s’han cregut que són?? Total, per haver cantat el Cant de la Senyera! No sé... però si tampoc vaig cantar tan malament!

El primer que vaig pensar va ser que el poble havia de reaccionar contra aquell dictador. Un poble que havia estat lliure i que aleshores era oprimit. M’enrecordo (tos), m’enrecordo que cridava des de la garjola: Catalans! Agafeu la falç i sortiu al carrer! Que les nostres senyeres deixin de ser marrons per la pols. Aquí, l’únic que ha de ser marró és la nostra terra, la Moreneta i el Llobregat!

Continua llegint el monòleg