Memòries d'una càmera de seguretat

La càmera de seguretat del passadís de correspondència de l’estació de metro de Passeig de Gràcia capta una aparent tranquilitat. Són dos quarts de dues de la matinada, mitja hora abans que tanqui el metro, i només es veuen tres persones que vénen de la llunyania de l’intermianble passadís que connecta les línies 2 i 3.

Un minut més tard, la càmera reconeix les tres figures: es tracta d’una dona de mitjana edat, que pel seu aspecte sembla de classe social alta. Darrera d’ella, dos joves d’una vintena d’anys acceleren el pas paulatinament.

Són dos quarts i cinc, i tots tres ja han arribat al final del passadís, a pocs metres d’on se situa la càmera que enregistrarà l’assalt. Un dels joves precipita la mà dreta cap a la butxaca de la caçadora texana i estripada que duu. Després de remenar-hi els dits durant uns instants sense èxit, a la vegada que se li posa cara d’espant, treu un objecte allargat i l’acosta sense pensar-ho a la dona.

La coneguda actriu barcelonina es gira i somriu amablement als joves. Tot seguit, agafa el bolígraf que li ofereix un d’ells i, en un tros de paper que es treu del no-res hi estampa la seva rúbrica.