'Botellón' vs. protestes d'estudiants (França)

Setmana de joves

L’equador d’aquest mes de març ha estat marcat pels joves, en dues ciutats diferents –Barcelona i París- i per dos motius ben diferenciats. ‘Mentre a França els joves feien la revolució, aquí es limitaven a beure pels carrers’, asseguren molts en un intent demagog de satanitzar encara més el botellon (o per què no dir-ne, ‘garrafot’). No és just arrossegar el garrafot fins a un context problèmatic (el francès) que no és el que li pertoca: segurament el jovent català també reivindicaria els seus drets si aquí s’aprovés una llei com la que ha fet detonar els estudiants francesos.

A banda d’aquesta diferenciació de contextos, en ambdues concentracions de joves van haver aldarulls, això sí, protagonitzats per una minoria. Aquests fets, comprensibles a París, resulten del tot inadmissibles a Barcelona. Si bé és cert que hi va haver un excès d’autoritat que va exaltar els joves, un garrafot no ha de comportar cap acte violent. En fer-lo massiu, les autoritats haurien d’haver permès celebrar-lo en un lloc que no molestés els veïns, com en un gran parc o a la platja i, d’aquesta manera, s’haurien estalviat molts avalots. Al jovent parisenc, però, recomanaria que seguís protestant allà on molestés més els governants.